<<Retour

Source : Bulletin SHAP, tome LVII (1930) pp. 241-263.

Rôle des Cens et des Fiefs d’Itier de La Tour-Blanche (1249)

 

Note préliminaire (C.R) : Le début de l’article manque dans le document numérisé de Gallica, sans doute caché par le fac-similé présenté ici. La note n° 1 du texte de G. Lavergne est reproduite ci-après, elle porte sur cette partie manquante.

 

[1]… vraisemblamement le sort de la terre, et, aujourd’hui, les archives du château de Bourdeille conservent encore le précieux rouleau de trois peaux de parchemin, mesurant près de 2 mètres, que j’ai pu présenter à la Société, grâce à l'aimable obligeance de M. le marquis de Bourdeille, dans la séance du 6 février 1930.

Ce document, admirablement calligraphié et d’une véritable fraîcheur, nous donne l'état des revenus seigneuriaux et fonciers et la liste des vassaux du seigneur de La Tour-blanche, Itier de La Tour, au moment où ce dernier allait partir à la croisade de saint Louis en Egypte (1248-1254). On le retrouve ensuite outre-mer et son sceau figure parmi ceux qui furent appendus, le 6 décembre 1249, au testament d’Hélie de Bourdeille, fait devant Damiette[2], Il a donc été rédigé quelques mois avant cette date[3] par le seigneur de La Tour-Blanche, aidé du conseil des plus anciens de sa terre.

La langue employée dans le document est la langue vulgaire ou périgourdine ; ce détail range le rouleau de La Tour-Blanche parmi les spécimens un peu étendus du parler local au XIIIe siècle, dont quelques-uns seulement ont été signalés ou publiés[4]. Nous verrons plus loin le réel intérêt philologique qu'il présente.

Son contenu proprement dit ne mérite pas moins de retenir l'historien des institutions féodales. Au recto et sur une partie du verso, est inscrit le dénombrement des cens, oublies[5], rentes, acaptes, questes, seigneuries et revenus de justice (espleiz) des châtellenies de Grésignac et de La Tour-Blanche : il occupe 128 lignes de 0m38 faisant 4m864.

Au verso, figure le dénombrement des hommes liges du seigneur de La Tour, dans les châtellenies de La Tour, du Chapdeuil et de Grésignac, soit 23 lignes qui nous ont conservé les noms de 55 chevaliers et damoiseaux et de 21 fiefs .le sergents.

Les diverses rentes sont énumérées suivant les lieux, qui ont pu être identifiés pour la plupart. (V. la table.) Ils appartiennent presque tous aux cantons actuels de Verteillac, de Montagrier et de Ribérac et à une partie du canton de Mareuil-sur-Belle, c'est-à-dire au territoire compris entre la Lizonne qui confine à l'Angoumois, et la Dronne. (V. la carte.)

Certaines redevances étaient partagées entre le seigneur de La Tour-Blanche et ses voisins de La Barde, à proportion du quart, et Vigouroux[6] à proportion du cinquième. Itier de La Tour ne percevait, en outre, sur certaines terres que des quarts, des moitiés ou des huitièmes de quart de rentes.

Les rentes ou cens perçus en nature consistaient en céréales, à la mesure de Ribérac [46] ou de La Tour-Blanche ; en vin, en coqs, eu chapons [125] et en poules; en quartiers de moutons, en truies (fraissenjas), etc. [7]. Ils étaient fixés annuellement aux termes suivants : Noël, Saint-Etienne (26 décembre), Saint-Thomas (21 ou 20décembre), Saint-Hilaire (13 janvier), Carême, Rameaux, Pâques, Saint-Jean (24 juin), Sainte-Marie Madeleine (22 juillet), Sainte-Marie d'août (le 15 et de septembre (le 8), Saint-Martin (11 novembre). Ils pouvaient aussi être acquittés en argent : sous, deniers ou mailles (mealas) et en monnaie périgourdine (peregorzis).

Parmi les autres droits seigneuriaux que signale le document, figurent les droits de justice (espleiz), le droit d’acapte [127, 128] ou de mutation payé à chaque changement de seigneur par certains immeubles ; le droit de gîte ou d'albergue, dû sous forme de repas que le seigneur [84] et ses sergents pouvaient prendre chez l'habitant; le civaddage [125] ou droit de champart sur !a récolte. Il est difficile de dire en quoi consiste l’albanelia [125]. Notons encore 1’existence d'un four banal à La Chapelle-Montabourlet [63] et d’un pétrin [presting 115]. Parmi les agents seigneuriaux, figurent un prévôt [104,118] et des serments (sirvenz), qui levaient la moisson ou la vendange [85, 88, 121] et qui participaient à certaines rentes [104, 105, 118].

 

Les particularités linguistiques du texte méritent d'être relevées, d'autant mieux qu'il émane d'une région voisine de la frontière des parlées d'oc et d'oil[8] et qu'il laisse apparaître un certain nombre de contaminations.

 

Graphie. — La graphie manque d'uniformité, mais elle est généralement correcte et conforme aux usages de l'ancien provençal. Les fautes sont rares : viala 13 (pour viela), frassennja 94 (pour fraissenja), sirverz 100 (pour sirvenz), ainsi que les bizarreries : mosto 90 (pour moton), obtes 84 (pour (h)ostes); vendempgnes 10, eschampgnet,22, où le p est injustifié, I et j, u et v demeurent confondus dans l’écriture. L'y est assez fréquemment employé pour i, surtout dans les dipthlongues ai, ei. Des mots entiers comme Caresme 83, chasque 74, Croiz 72, dimie 91, eus 32, fromages 32, homenages 131, Pasques 7, vendempgnes 10, trahissent l'influence d'oil.

O est souvent employé au lieu d'u (ou) dans les diphtongues de diverses provenances eo, io, uo. Ainsi Dio 67, fio 21, seo 12, l5, 29; estio 53, buos 6, uos 69, aqueos 3, 4, 12, deos 14. Par contre, on trouve u pour o dans auth 67.

Une influence d'oil fait écrire t final après n, dans sent 3, 10, 26 et dans les formes verbales prendent 85, remanent 112. Cette lettre est appuyée d'un h à la fin des mots auth 67, eschampgnet 122, espleith 122, escriuth 141, Maleth 110, perbouth 104, Pozeth 49, Sauzeth 7, tuith 152 (Mais lasset 23).

A la finale, la palatale sourde e s'adjoint aussi cet h : Fontagnach 105, Lugignach 93, 152. Il est sans doute simplement ornemental, car on trouve d'autres lieux en acum écrits avec un e simple : Legulac 57, Lobazac. 120.

On remarquera la graphie agge, du suffixe –aticum,  dans civaddage 125, passage 109, à côté de atge : peatge 59 et même de age : homenages 131.

La lettre n est très souvent omise du fait de son instabilité bien connue en langue d'oc, soit dans le corps des mots : ancias 24, ces 36, coseil 230, redre 14, soit à la fin : S. Bibia 106, Chabru 60, mayso 54, no 59, te 108, vi 69.

Lc groupe gn, comme en français, indique la mouillure de cette lettre : segnoria, marquée aussi par nh : senher 131.

Parmi les sifflantes, s sourde est doublée à l'initiale des formes pronominales atones : ssos 3, ssas 3. Appuyée, elle est notée par s : tersa; 118, ou par c; parconiet 8, 17, 35, Vircac 36. Intervocalique, par ss et aussi par s simple : aso 29, aysi 141, Brosa 115, meysa 74, pesa 127. Rosel 111.

L’s sonore intervocalique est notée par s : glisa 23, guisa 6 et par z : Grazignac[9], Lemozinaria 29, Lobazac 120, Sauzeth 7.

Z final est mis pour d ou t+s : Arnauz 125, Girauz 108, parz 14, toz ; pour st+s : aquez 14, perbouz 118 ; pour c+s : croiz 72 ; pour ct+s espleiz 3 ; pour n+s unz 1, Joanz 7 ; pour nt+s : cenz 1, covenz 6, Fonz 87, sirvenz 52.

Les chuintantes initiales issues de e ou de g devant a sont notées ch : chavaler 142 et j : Jarrija 118 (mais g dans galina 41, gals 68, Gaufre 151).

La mouillure de l’l n'est pas marquée dans un grand nombre de mots qui étymologiquement la comportent : Folada 17, Jumilac 137, Legulac 57, meala 37, viela 16. Mais il s'agit bien d'une mouillure marquée par ll connue en français dans Botella 141, fallas 55, Tantallac 102, et par il, dans Broil 12, Maroil 124 coté de Chapdol 143, Marol 135, Nantol 23) et conseil 2.

Bien que déjà vocalisé, l’l appuyant est parfois conservé ; Albanelia 125, chalc, 30, 33, 74, Folcauz 138, Salzens 60. (Par contre chauchadas 30, Gaufre 151, Sauzeth 7.)

Phonétique. — Accent. Notre texte fournit un exemple de l'avancement de l'accent tonique avec affaiblissement de la voyelle qui suit dans le toponyme en –anum : Mont a Borle 63, que le cartulaire de Saint-Cybard d'Angoulême donne, en 1142, sous la forme latine Monte Borlano[10].

Sent-Chistefe, de Stephanum, est régulièrement traité en proparoxyton.

Voyelles. L'évolution des toniques libres ou entravées est généralement normale. On remarquera les deux formes dérivées d'ecclesia : gleisa 57 et glisa 23, celle-ci proche du français église: — Guillamma 132 ou e en position est devenu a; perbouth 104, ou remplace o+st ;   autra 2, 130 (pour outra, de ultra),

Sous l'inlbience palatale, le suffixe –arium, am, donne -er, ; -eira : chavaler 141, parconeira 132 ; mais les formes masculines <-n ier sont nombreuses dans les noms propres de personnes. Les formes Hylari 71, Hylare 95, sont savantes.

Au contact de ye, e ouvert tonique se diphtongue dans viel 124.— O de même nature résiste à la diphtongaison, aussi bien devant e : locs 34, foc 70, que devant les groupes dy : Puy 60, ou ly : Capdol 143, Marol 135, Nantol 23.

E et o ouverts toniques en hiatus devant u labial forment régulièrement diphtongue dans Dio 67, 89 et fio 133, de feum (avec affaiblissement de e en i), seo 12 ; — buos 6, uos 09. De même i long dans estio 53.

A l'initiale, a suivi de nasale passe à e dans menjar, qui rappelle notre patois mindza. On observe l'alternance d' e et d'i dans Itier, Etier 12; l'affaiblissement de e en i dans sent Christefe et dans sirvenz 7 et celui de o en u dans ublias 3. La conjonction et est parfois y 84, 104.

L'élément palatal des diphtongues ai, ei semi-toniques a été omis par inadvertance dans aso 29, Amerix 149 (mais Aimerix 135), frassenja 94 (mais fraissenja 86), lasset 23. Veizis marque une influence d'oil.

Pour les atones finales, on constate la conservation normale de l’a, en dehors de quelques noms où cette lettre a fait place à l’e labial du français : Caresme 83, Chabanes 145, Pasques 7, vendempgnes 10, Veirines 139; — et le maintien, dans les proparoxytons maire 89, Peyre 131 de la voyelle d'appei e, qui, vers la même date, a cessé d'être notée dans le censier des rentes de la Pentecôte de Périgueux. — Domeni 43, Hylari 71 et Hylare 95 sont des formes savantes qui ont gardé la post-tonique i (e).

Consonnes isolée. A l'initiale, le traitement de e et de g devant a donnant ch et j est régulier. La présence de b pour v; dans sent Bibia 100, de Vivianum, trahit l'influence du dialecte gascon dans une région où elle n'a pas été signalée[11].

Intervocalique, g provenant de e passe comme en français à la semi-consonne i dans paiara 36. G tombe dans auth 67, d'agustum. T, conservé dans mudas 126, est tombé dans meala 76 et dans les pronoms meis 4, meysa 74, de metipse, ipsa. Gasgnar 6 est une forme intermédiaire entre le provençal gazanhar et le français gaaigner, où s représente l'ancien d de wadaniare passé à z. S sonore passe à la chuintante j dans Lugignach 93, 152. F s’est maintenu dans l'archaïque Sent Chistefe, qui rappelle la forme Saint-Estephe (Dordogne. Gironde) mais il passe à v dans le prénom Esteves 110.

A la finale, on constate, comme dans la zone du gascon, la gutturale gn pour n dans presting 115.

Groupes. Nous avons vu à la graphie que la prononciation exacte de l’l mouillée est imparfaitement indiquée dans beaucoup de cas.

M intérieur devant ye produit, un n mouillé dans escampgneth 122, comme dans le gascon escamnhar, et dans vendempgnes 10 (aujourd'hui vendegnas, vendegnasous en Périgord).

S appuyant i s'efface dans auth 67 et perbouth 104. Obtes, de hospitem, n'a pas gardé non plus trace de l's. Tombent également, à la finale, l’f du groupe lf dans sal 21 et l’m du groupe lm : Rampal 68.

Les formes de sanctus, sancta, où e est médial de groupe, sont sent et sainta 14, 89. Mais l'exemple de Sent Chistefe 4, 5, rappelle le passage du groupe ct à la chuintante ch, qui s'agglutine dès lors au nom du saint.

Dans les groupes secondaires, il ne se produit pas de d intermédiaire entre l et r et n et r ; Colret 63, * de colurum (noisetier) et le suffixe -etum [12], genre 149, penre 6, tenra 31, tolre 6.

Après n, la désinence féminine -ica passe à -ja dans domenja 31, fraissenja 86, de fraxinica[13].

Accidents. Lusignac, de Liciniacum offre un cas normal de dissimilation de i initial en u. Gleisa, glisa a subi l'aphérèse d'e initial. Il y a métathèse de r dans presting 115, de pistrinum. Il y a eu substitution de préfixe dans perbouz 118, de prepositum.

Morphologie. — Le scribe respecte assez généralement les règles de la déclinaison à deux cas des substantifs réguliers ou irréguliers : hom 133, (h)ome 56, 142; Peire 131, Peiron 132; senher 133, senhor 132 ; des adjectifs et des pronoms (tuilh 152, toz). L’s de flexion amène, régulièrement la vocalisation de l’l (tans l'article deos 14, le démonstratif aqueose 3, 4, 12.

Les formes à noter sont pour les adjectifs ordinaux cinque 17, cinquena 11 ; — pour les pronoms démonstratifs, en dehors du cas sujet pluriel il 9, 108 (sans mouillure), les formes renforcées de ille: aquel aqueos et de iste : aquest, aquist 147 ; — pour le pronom personnel le cas sujet singulier ell 6 et la forme rélléchie si 84 ; — pour les pronoms indéfinis chadaun 70, à côté de chascus 104, chascun 61 et chasque 74 ; meis 4 et meysa 74.

Notre texte ne comprend qu'un petit nombre de formes verbales, d'ailleurs régulières; mais on doit relever la désinence ent des 3es personnes pluriel de l'indicatif de la conjugaison faible : prendent 85.

 

Syntaxe. — Notons au passage les constructions lo conseil al plus ancias 2, un menjar li sirvent 120 et son espleith seo domeni 40 qui rappelle la tournure enfantine mon mien, son sien.

Vocabulaire. — Les substantifs ou leurs variantes qui suivent ne figurent pas dans le Petit Dictionnaire de Lévy :

·         Albanelia 125, sens inconnu; comme nom de lieu Laubanélie a subsisté comm. de Léguillac-de-Cercles.

·         Chala 114, client, vassal.

·         Chalc 30, de calcum. Cf. Ducange, Glossarium, à ce mot. L'adjectif fém. chauchas 107 a le sens de combles.

·        Civadagge 125, droit perçu sur la récolte.

·        Civadar 85, 121, lever la recolte.

·         Endomeniduras 116, terres domaniales, comme domengaduras, endomenjaduras.

·          Fio 153, fief.

·         Foiacols 68, sens inconnu.

·         Modreira, mesure dérivée du muid, comme moduriera.

·         Perbouz 118, prévôt.

Géraud Lavergne.

Zone de Texte: ■

(ROLE DES RENTES)

[1] En l’an de la mil encarnacio de Nostre Segnor mil e dos cenz e quaranta e nou anz fez escriure mos segner n Iters de la Tor [2] quant volc anar autra mar e sson bon sen e sson bon estament en sa bona memoria e per lo conseil al plus ancias homes de sa terra [3] sos ces e ssas ublias e ssas rendas e ssas segnorias e ssos espleiz. En la ribeira de Grazignach a .IX. s. d’ublias lo jorn de la sent Chistefe e d’aqueos .IX. s. li .ii. s. a la chapela de Gragzignac en aquelmeis jorn. § En la pleydura Corbache .iij. d. d’ublia la jorn de la[5] sent Chistefe. Helias Charrasos deu .vi. s. de ces lo jorn de la sent Chistefe e vi. S. la vespra de Nadal de la terra del Mateth de ay[6]tal guisa que si lo segner la vol far gasgnar ab sos buos el la pot penre o esters el no la pot a lui tolre per los covenz quelle a. § En[7] la terra del Sauzeth a lo quart. § En la mayso Guillem Feraut a iiii. d. d’ublia la vespra de Pasqua e ssa seguoria. § Helias Joanz deu[8]|dos s. de ces la vespra de Nadal de la Costa de Chanteyrac e del clusel Bonardel. § El mas de Mer a mos segner n Etiers de la Tor la vespra [9] de la saint Joan ii. s. mas il de la Barda y an lo quart e Vigoros la cinquena part en la drecha renda e iii. s. la vespra de Nadal e .vi. d. [10] per mosto e .viii. modreyras de froment de ces e .iiii. sesters de vi per vendempgnes e un sester de civada a la mesura viela e .iiii. d. d’ublia lo jorn de la sent Martin e una galina[11]| e la meitat del quart de tot lo mas de Mer es mos segnor n Etier de la Tor e Vigoros la cinquena e tota la segnoria e tot l’espleith a mo segnor [12] n Itier de la Tor seo domeni. § Del mas del Broil deu om mo segnor n Etier de la Tor .xxx. e .vii s. e tota la segnoria soa domenja. § El mas de Favars a mos senior n Etier de la Tor .iiii. s. a Nadal e .iiii s. a la saint Joan en que il de la Barda an lo quart e Vigoros lo cinque [13] e dos mostos e dos sestiers de civada a la mesura viala en estio e .ii. sestiers de vin e .xii: deners d’ublia qui son domeni me segnor n Iter [14] de la Tor e la quarta parz del quart de tot lo mas e deos .xii. d. de la ublia deu om redre los .vi. d. a la sainta Maria de setembre e los autres [15] .vi. d. lo terz jorn Nada1 e tota la segnoria e l’espleith seo domeni. § En la Gilebertia a mos segner n Etiers de la Tor .xii. d. a Nadal e .xii. [16] d. a la sent Joan e una charn de mosto e una emina civada a la mesura viela e una galina en que il de la Barda an lo quart e Vigo[17]ros lo cinque e tot (les) l’espleith e tota la segnoria soa domenja. § A la mayso Helyas Raubat ab son parconier deu om .xii. d. a Nada1 [18] e .xii. d. a la saint Joan e una charn de mosto e una emina de civada a la mesura viela e una galina et un sester de vi en qua il [19] de la Barda an lo quart e Vigoros lo cinque e tota la segnoria e tot l'espleith domeni mos segnor n Iter de la Tor. § Helias Raubaz [20] e Guillems sos frayre deven a mo segnor n Itier do la Tor de la terra del Perer e de la Troncha e de la Rïbeyra .xiii. d. d'ublia a Na[21]dal e lo quart per tot seo domeni. § En la tenguda Iter Acharn sal los fyos a mos segner n Iter de la Tor lo quart en que il de la Barda an lo [22] quart e Vigoros lo cinque e. viii. modreyras de froment de ces a la mesura viela e .ii. s. a Nadal e .ii. s. a la sent Joan e d'aqueos dos s. [23] qui son mon n Iter lasset mos segner en Peyre de la Tor a la glisa de Nantol lo .vi. deners e .iiii. d. d'ublia a sent Martin e to[24]ta la segnoria soa domenja. § A la Malboaria a mos segner n Etiers de la Tor .xii. d. a Nadal e .xii. d. a la sent Joan e una charn de mosto e .i. [25] sester vi e una galina e una emina de civada a la mesura viela en que il de la Barda an lo quart e Vigoros lo cinque e ssa seignoria [26] e sson espleith seo domeni. § Al broil de Font Piton a mos segner n Etiers de la Tor .ii. s. a Nadal e .xviii. d. a la sent Joan e un sester [27] vin e una galina en que il de La Barda an lo quart e Vigoros lo cinque en la bordaria de FontPytom. § En la tenguda en [28] Raymont de Tyac a mos segner n Etiers de La Tor .iiii. d. d’ublia a Nadal e .iiii. d. a la sent Joan e doas modreiras de froment de ces [29] e doas de civada a la mesura viela y aso es seo domeni e ssa segnoria e son espleith. § A la Lemozinaria a rnos sagner n Iter de la Tor [30] .iii. s. a Nadal e .ii. s. a la sent Joan e .iii. sester de froment ras ses chalc e deven lo portar la vespra de Nadal e dos sestier de vin e una [3l] charn de mosto e una galina et lo uart per tot, en que il de la Barda an lo quart e Vigoros la cinque e sson espleith e ssa segnoria soa domenja[14] [32] el menjar aus sirvenz de gals si n ant o deus o de fromages. § Arnauz de Ramafort deu .iii. s. a Nadal e .ii. s. a la sent Joan e un sester [33] de froment de .xii. modreiras ses chalc a n Iter de la Tor mas il de la Barda y an lo quart e Vigoros lo cinque e .ii. sester de vin e [34]  deu los portar1 la vespra de Nadal e una charn de mosto e una galina e lo quart per tot locz e ssa segnoria e son espleith seo dome[35]ni. § Arnauz de las Fonz ab sos parconiers deu a mon segnor  n Iter de la Tor .ii. sesters de froment de .xxiiii. modreiras [36] rasas e chauchadas e .iiii. deners d’ublia lo jorn que paiara lo ces y aso es seo domeni e tota la segnoria e tot l’espleith seo [37] domeni. E deu enquera Arnauz de las Fonz .viii. d. e meala de questa a Nadal e .ii. s. a la sent Joan en que il de la Barda [38] a lo quart e Vigoros lo cinque e una charn de mosto e un sester de vi e una galina. § Bernarz Meifres deu a mon [39] segnor n Iter de la Tor .xiiii. d, e meala a Nadal e .xiiii. d. e meala a la sent Joan d’ublia e ssa segnoria e sson espleith seo do[40]meni, § A la Mainadia deu om a mon segnor n Iter de la Tor .iiii. s. a Nadal et .iiii. s. a la sent Joan e una charn de mosto [41], e un sester de vi e una galina en que il de La Barda an lo quart e Vigoros lo cinque e ssa segnoria e son espleith seo domeni. [42] A la Seguinia deu om .ii. e a Nadal e .ii. e a la sent Joan e una galina a mon segnor n Iter de la Tor mas il de la Barda [43] y an lo quart e Vigoros lo cinque e ssa segnoria e son espleith seo domeni. § Al chaslar de Rochas deu om .ii. s. a Nadal e .ii. s. [44] a la sent Johan e un setier de vi e una galina a mon segnor n Etier de la Tor mas il de la Barda y an lo quart e Vigoros lo cinque [45] e ssa segnoria e son espleith domeni mon segnor n Etier de la Tor. § Lo bosc de Auta Faya e I domenis mos segnor n Itier de la [46] Tor. § De la garda de la Forestaria deu om mo segnor n Etier de la Tor .iiii. modreyras de civada a la mesura de Ribayrac [47] soas domenjas. § De la garda de Claujamones deu om mos segnor n Etier de la Tor .i. sester de civada a la mesura viela [48] mas il de la Barda y an lo quart e Vigoros lo cinque. § De la garda de la Comtaria deu om mon segnor n Iter de la Tor .iii. mo[49]dreiras de civada que son soas domenjas. § A Corolias y a Pozeth y a Launia deu om .xx. modreiras de civada a la mesu[50]ra viela mon segnor n Etier de la Tor mas il de la Barda y an lo quart e Vigoros lo cinque. § De la bordaria mos senor Iter [51] de la Tor de Grazignac don om lo quart que Iter de Font Pito te mas il de la Barda y an lo quart e Vigoros lo cinque. § A Font Pi[52]ton a mos segner Iter de la Tor son espleith e ssa segnoria e un menjar que hom deu al sirvenz de pan e de vin e de charn en [53] estio a tant com seran e tot ayso es de la chastelania de Grazignac.

[54] § En la chastelania de la Tor deu om mos segnor n Etier de la Tor de la mayso Chabrol .viii. d. d’ublia lo jorn del Rampal [55] e ssa segnoria e son espleith. § De la bordaria de la Faya deu om .xviii. d. a Nadal de questa en un fays de fallas l’en [56] dema de Nadal e deu om donar a menjar n l’ome qui las aporta e .xviii. d a la sent Joan e ii. s. d'ublia a la sent Martin e [57] una galina e ssa segnoria e espleith. § En la tenguda e el mainament de la gleisa de Legulac deu om .vi. s. a Nadal e .vi. s. [58] a la sent Johan de ces per lo menjar que hom en devia e ssa segnoria e sson espleith el borc de Legulac e ssa e la meitat [59] del peatge e deu far questa chadan e1 borc d’Ocha que a .x. s. e no plus. § Peyre Aymars te una pesa de terra de Legulac qui [60] es entre borc e l bosc de Dalsenz de que deu lo quart a mon segnor n Etier de la Tor e .vi. d’ublia. § A Puy Chabru deu om .vii. d. [61] d’ublia e lo quart per tot lo mas de Put Chabru e ssa galina per chascun maine. § A la Vilania y a Puy Rambert [62 deu om .v. d. d’ublia a la sent Martin et una galina e ssa segnoria e sson espleith. § Del mas Martin deu om .xii. d. a Nadal e .xii. [63] d. a la sent Johan. § Del mas del Colret deu om .xii. d. a la sent Michel. § A la chapela de Mont a Borle a son forn mos segner [64 n Itiers de la Tor y aquil qui deven cuire an l acessat de lui doas modreiras de froment chadan a la mesura de la Tor. § Peyre[15] [65] Girauz de la Chapela deu .iiii. d. d’ublia lo jorn de la sent Martin. § A la Audonia ab lor parsoniers deven .iii. s. de ces lo jorn [66] de la sent Michel e .viii. d. d’ublia lo jorn del Rampal e .ii. sesters de vi e ssa segnoria e son espleith. § A la Loncmaia deu om [67] .iiii. s. a Nadal e .iiii. s. a la sent Johan drecha questa e .iiii. modreiras de froment de ces e a la festa de la maire de Dio en auth [68] .vi. foiacols qui chascus vala .i. d. e .vi. gals marcecs e .iiii. d. d’ublia lo jorn del Rampal e un sester de vi e una galina e .xii. d. per [69] mosto e el quart e un menjar aus sirvens de pan e de vin e d’uos e de fromatges e ssa segnoria e sson espleith. § Al mas del Sor[70]ber a son quart e .vi. s. a Nadal e .vi. s. a la sent Joan e .vi. s. a la sent Michel e .iii. s. a la sent Martin e una galina en chadaun foc [71] e ssa segnoria e son espleith seo domeni. § Del mas de la Faya deu om .iii. s. de ces a la sent Hylari e .xii. per mosto e un sester de civa[72]da. § A la Focharia deu om una emina de froment e una emina de mestura a la mesura de la Tor. § A la Croiz deu om un sester [73] de vi e una emina de civada a la mesura viela. § A la Valada deu om .v. s. lo jorn del Rampal e una galina e un sester de ci[74]vada e un chalc en chasque modreira a la mesura viela e al sirvent qui la recebra una modreira de mestura aquela meysa me[75]sura. § Del mas de la Melia deu om .iii. s. a Nadal e .iii. s. a la sent Joan e un sester de vin e una charn de mosto et una galina [76] e ssa segnoria e sson espleith seo domeni. § El mas de la Porta a mos segner n Iter de la Tor la ochena part del quart e .iii. d. e meala [77] d’ublia lo jorn de la sent Martin. § Del mas de la Folada deu om .ix. s. a Nadal e .ix. s. a la sent Joan de questa e .iii. sestiers de froment [78] e .vi. sester de vin e .iii. charz de mosto e .vi. galinas e ssa segnoria e sson espleith seo domeni. § Del mas de l’Embergadia deu om [79] .iii. s. a Nadal e .iiii. s. a la sent Joan e .iiii. s. a la sent Michel de ces e .xii. d. a la sent Martin d’ublila e .iiii. modreiras de froment [80] a la mesura de la Tor e un sester de civada e lo quart per tot lo mas e doas galinas e ssa segnoria e son espleith seo domeni. § A las [81] Combas deu om .ii. s. a Nadal e .ii. s, a la senc. Joan e .xii. d. per mosto e una emina de froment e doas galinas e dos sesters de vi[82] e sson espleith e ssa segnoria soa domenja. § De la terra de josta la Comtaria deu om un sester de vi e una emina de civada a la [83] mesura de la Tor. § Del mas de Chancels deu om mo segnor n Iter de la Tor un menjar entre Nadal e Caresme a lui y a tota [84] sa mainada e a sos obtes si los encontrava e sson chami que no pogues mudar que no los covides ses malestant de si [85] e .iiii. sesters de vi y a menjar aus sirvenz quant civaden e quant prendent lo vi e ssa segnoria e son espleith seo domeni. § Del mas de Chastello deu om .v. s. a Nadal e .v. s. a la sent Joan de questa e una frajssenja lo jorn de Rampal d'Ocha que a [87] .ii. s. e .iii. sesters de vi e .iiii. modreiras de fromen a la mesura de la Tor e tres galinas e una charn de mosto el men[88]jar aus sirvenz, quant civaden e ssa segnoria e son espleith seo domeni. § De la terra que Helyas Lambert te deu om .xii. d. a la sancta Maria maire de Dio. § De la terra que Arnauz Lamberz te deu om lo jorn de la sainta Maria Magdalena .ii. d. e 1 quart [90]. § De la Crosonia deu om una charn do mosto e 1 quart per tota la terra e ssa seignoria e son espleith seo domeni. § A la Pojas deu om [91] .iiii s. e dimie a la sent Joan de questa e .ii. s. per mosto e ssa segnoria e son espleith seo domeni. § De la bordaria de las Combas [92] deu Aymars de la Barda .iii. s. a Nadal et .ii. s. a la sent Johan e la segnoria e l’espleith domeni mo senior n Iter de la Tor. § Dels[93]orz de Lugignac deu om mo segnor n Iter de la Tor .ix. s. d’ublia lo jorn de la sent Chistefe. § Del mas Bogre li deu om .iii. s. a Na[94]dal e .iii. s. a la sent Joan e una charn de mosto e una frassenja[16] lo jorn del Rampal qui valla .ii. s. e un sester de vi e .iii. modreiras [95] de froment e una galina e ssa segnoria e son espleith seo domeni. § A la Bertrandia li deu om .iii. d. d’ublia a la sent Hylare e .iiii. d. [96] a la sent Chistefe e sa segnoria e son espleith seo domeni. § A la Pamparidia deu om mo segnor n Iter de la Tor .vi. d. a Nadal e .viii. d. [97] de questa a la sent Hylare e una galina e .viii. a la sent Chistefe e ssa segnoria e son espleith seo domeni. § Del mas de Longa li de[98]u om .viii. d. a Nadal e .viii. d. a la sent Joan e dos sesters de civada de ces a la mesura viela e sas galinas e ssa segnoria e son esple[89]ith seo domeni. § Del mas Chabrol en la tenguda Iter Bos li deu om una emina de froment de ces e .iii. modreiras de mestura e [100] una galina. § En la tenguda Giraut de la Ribeyra li deu om .iiii. modreyras de froment del mas Chabrol. § A la Guilbertia li deu om [101] .ix. peregorzis lo jorn de Pasques e doas modreiras de civada. § De la terra qui es entre la mayso Guillem Paes e la Forestaria li de[102]u om .viii. d. a la sent Thomas e un eminal de civada a la mesura viela § En la terra que il de Tantallac tenen deu om mo segnor [103] n Iter de la Tor .iiii. s. lo jorn del Rampal e una galina e una emina de civada. § Del mas de Polvezes li deu om .v. s. e .vii. d. [104] a Nadal e .v. s. e .vii. d. a la sent Joan e .xv. modreiras de civada e chascus focs deu al perbouth una modreira de froment y a chascu [105] sirvent una modreyra de rnestura. § Del mas de Fontagnach li deu om .viii. s. a la sent Chistefe e .iii. sestiers de vi e. doas galinas e [106] .iiii. modreyras de froment al sirverz[17] e .xiiii.  modreyras de civada. § Helias Bochiers de Sent Bibia deu .xvi. d. d’ublia a la sent [107] Thomas. § De Chastandel e de la Gorsa deu om mo segnor n Iter de la Tor tres eminas de civada comblas e chauchas e tres galinas [108]. § Helias Girauz deu .iii. s. e .iii. d. mo segnor n Iter de la Tor de tot quant que te de lui. § H. de las Claustras li deven .ii. d. a la sent [109] Michel. § Peyre de la Ribeira .ii. d. a la sainta Maria Magdalena per lo passagge del chap del orb. § Guillems Faure .v. s. lo jorn [110] de la sent Chistefe. § Esteves Bos Veizis .iii. s. § Peyre Mercers .vi. s. § Iter Malez .v. s. § Helias de la Faya .vi. s. § Li Maleth .vi. s. [111]. § Peyre Laurenz .vi s. § Guillems de las Claustras .iiii. s. § Girauz Rosel .v. s. § En la tenguda Peyro de la Faya a mos segner n I[1 12]ters de [a Tor a la sent Thomas .v. s. e una galina. Vira la chartra e trobaras lo remanent de las rendas[18].

V° [113] Michels li deu .iiii. s. a la sent Thomas. § Joans Marchaders .iii. s. a la sent Chistefe. § Guillems Gagnola .ii. s. § Mos seg[114]ner n Oliviers de la Tor .xvi. d. al Rampal. § Peyre de la Faya .xii. d. a la sent Chisefe. § Guillems Rainers.vi. d. a la sent Mi[115]chel. § Na Ysabes tres mealas. § Helias Blancs e ssiei parconier .xii. d. del presting. § Guillems de la Brosa e Peire sos frai[116]re .iii. d. § De las endomeiiduras Peire Sauniers meala. § Peire Bolla e Helias Robberz .v. d. e meala. § Helias del [117] Recols .iii. d. § Helias Martin .iii. s. § Em Born deu om .viii. galinas mo segner n Etier de la Tor e dos sestiers de civada [118] a la mesura viela e d’aqueos dos sestiers prent lo perbouz la tersa part. § Peire del Bosc de josta la Jarrija deu mo seg[119]nor n Etier de la Tor una emina de civada a la mesura quartal e .vi. d. de ces a la sent Michel e .vi. d. a Nadal e una ga[120]lina del maine de la Pomaireda. § A Lobazac li deu om .i. d. lo jorn de la sent Thomas e un menjar li sirvent quant vau [121] civadar. § En la tenensa de Lobazac a .v. mas e .v. bordarias e en chascun d'aquez mas avia lo segner de Marol [122] .iii. d. e en chascuna de las bordarias tres mealas e sson espleith chadan e tot ayso eschampgneth ab mo segnor n Iter de La Tor per la soa terra domenja. § En la bordaria de Bris deu om mo segnor n Iter de la Tor .xviii. d. de ces al Rampal [124]. En la temnensa de la Peronia a mos segner n Etiers de la Tor .iiii. modreiras de froment a la mesura de Viel Maroil e .iiii. [125] modreiras de civada e dos chapos. § Arnauz Mauris te a fio de mon segnor n Etier de la Tor lo civadagge e l’albanelia, e [126] las maisos en que esta a la Tor e de tot ayso deu li .v. s. d’achapte a las mudas deu segnors. § Guillems Mauris (deu mo seg[127]nor[19]) te une pesa de terra qui es en la comba Guerrel de mo segnor n Iter de la Tor e deu l’en .v. s. d’achapte a las mudas [128] deus segnors.

 

(ROLE DES FIEFS)

[129] En l’an de la mil encarnaco de nostre segnor  mil e dos cenz e quaranta. e non anz fez escriure mos segnor n Estiers [130] de la Tor quant vole anar autra mar e son bon sen e en sa bona memoria e sson bon estament, e per lo coseil aus plus au[131]cias homes de sa terra sos homenages. Mos segner en Peyre Especaz es sos hom per lo fio que a de luy. e cel qui tenra la terra [132] ma domna na Guilamma la parconiera mo segnor en Peyro Especat. sos hom. mos segner en Peyre Guillems sos hom per [133] lo fio que a de lui. E cel qui tenra la terra aus Robbertencs sos hom. Raymonz de Jauvela aquel de la Tor sos hom e mo [134] segner n Aimerics Girauz de la Tor e cel qui tenra lo fio de Chambo. Li Jaucem de Monsec. e Iters del Barri. e Guillems de [135] Montardit de la Tor. e mos segnor en Claris de Montagrer. e mos segner n Aimerix Seguis de Marol. e cel qui tenra la terra [136] mo segnor n Ugo Bru. e mos segner n Elias Milos de Chapdol. e Arnauz (Ad[20]) Audois de Sent Just. e Bertranz Rigauz d’Espelucha [137] e Ither Milos. e Aymerix la Porta de Jumilac. e mos segner n Elias de cercle. e Anrics. e en Peyre d’Erpella e Aymerics Vigers. [138] e Raymonz de Jauvela. e Girauz de Jauvela. E Guillems de Cosjans. E Guillems Folcauz de Marol. e cel qui tenra la terra en Giraut [132] Siquart. e Raymonz Girberz de Marol. e Guillems Vigers de Marol. e Odo d’Ambela. e n Arnauz de Veirines. e n Iters de Chaillac. e [140] helias Raymonz del Chapdol e Helyas Milo del Chapdol aquel de tras la glisa. e Girauz Iter de Chapdol. e Peyre Guillems de [141] Botella. e Ponz de Narbona e Helyas de Narbona. e Peyre Vigers de l’Eyla. e tuith aquist qui son aysi escriuth son chavaler [141] a donzel o tenen terra de chevaler e son tuith home mo segnor n Iter de la Tor per los fios que an de luy e per la segnoria de la Tor [141] e del Chapdol. e deven li portar feotat e segnoria.

[144] De la chastelania de Grazignac son sei home a mo segnor n Iter de la Tor e sei chala. e per los fios que an de luy. Iters Au[145]chers e Helias Brus. e n Hugo de Tyac. e n Arnauz de Rochas, e en Peyre da Rochas. e Guillems Folcauz de Chabanes. e en Pey[146]re Emes. e cel qui tenra n Elias de Vircac e Girauz Ramasos. e n Aymars Guitarz, e en Peyre Bernarz de Font Gombaut [147]. e en Peyre Especaz. e n Aymerix Brus, e en Bernarz (Meifer[21]) Meifres. e en Peyre Bernarz. e n Arnauz de Botella. e tuith aquist son cha[148]valer o donzel o tenen terra de chavaler. e deven li portar feotat e segnoria per la segnoria de Grazignac.

[149] Arnauz Mauris. e Amerix de Mermes sos genre. e Peyre de las Claustras e Joanz de las Claustras. e Helyas del Puy. e. P. de las [150] Claustras lo vielz. W. Joanz. e Mauris. e Gaufres de las Claustras, e Helias Girauz. e en Peyre de Bridon lo prosdom. e. P. Girauz de la [151] Chapela e cel qui tenra Gaufre de Bridon, e. P. de Bridon lo tosez, e Guillems de Maisos. e Hel. de la porta, e Hel. e P. de Font Pito. [152] e Hel. Joanz de Grazignac. (e tuith[22]) e Hel. Flamencs de Lugignac. e tuith aquist son sirvent. e son home mo segnor n Iter de la Tov [153] per lo fios que an de luy e deven li portar feotat e segnoria sobre toz autres homes.

[154] Lo filz Guillem Giraut de Bordella a fio de mo segnor n Etier de la Tor.

 

TABLE DES NOMS DE LIEUX

Ambela, 139, Ambelle, ham., comm., cant. de Mareuil.

Audonia (l’) 65.

Auta Faya 45, Hautefaye, éc., comm. de La Tour-Blanche.

Barda (la) 19. Barde, éc., comm. de La Chapelle-Grésignac, Lusignac ou Vaux.

Barri (lo) 134.

Bertrandia (la) 95, Bertrandie, comm. de Celles.

Bonardel (cluzel) 8.

Bordella 154, Bourdeilles, comm., cant. de Brantôme,

Born 117, Bors, comm., cant. de Montmoreau (Charente).

Botella 141, 147, Bouteilles-Saint-Sébastien, comm., cant. de Verteillac.

Bridon 150.

Bris 123, Brie, comm. de Chapdeuil.

Broil (lo) 12, Breuil, comm. de Cherval, Mareuil, Palluaud, Saint-Martial-de-Viveyrols, Verteillac.

Cercle 137, Cercles, comm., cant. de Verteillac.

Chabanes 145.

Chaillac 139, Chaillat comm., de Goûts-Rossignol.

Chambo 134.

Chancels 83.

Chanteyrac 8.

Chapela (La) 65.

Chapdol 136,140, 143, Chapdeuil, comm., cant. de Montagrier,

Chaslar de Rochas 43.

Chastandel 107.

Chastello 86, Châtillon, comm. de Saint-Paul-Lizonne.

Claujamones, 47.

Claustras (Las) 108. 149, Clautre, comm. de Champagne-Fontaines.

Colret (mas del) 63, Couret, ham., comm. de Coutures.

Combas (Las) 81, 91, ham., comm. d'Allemans.

Comtaria (la) 48, Conterie. comm. de Nanteuil-de-Bourzac.

Corbache (pleydura) 4.

Corolias 49, Coyrillas, comm. de Goûts-Rossignol.

Cosjans 138, Coujans, ou Chez-Parrot, comm. de Léguillac-de-Cercles.

Croiz (la) 72, Croix, comm. de Goûts-Rossignol uu de Nanteuil-de-Bourzac.

Crosonia (la) 90.

Embergadia (l’) 78.

Erpella 137.

Espelucha 136, Epeluche, comm. de Comberanche-Epeluche, cant. de Ribérac.

Favars (mas) 12, ? ChezFavurd, comm. de Salles-la-Valette (Charente).

Faya (la) Faye, 35, comm. de Celles, Cercles, La Chapelle-Montabourlet, 71.

Focharia  (la) 72, Faucherie, comm. d'Auriac-de-Bourzac. '

Folada (la) 77, Feuillade, comm. de Cherval.

Fontagnach (mas de) 105, Fontagnac, comm. de Brassac.

Fontgombaut 146.

Font Piton, Pyton (broil), 26, 27, 51, 151, Fonpitou, ham., comm. de Saint-Martial-de-Viveyrol.

Foresraria (la) 46, 101.

Fonz (las) 35, 101.

Gilebertia (la) 15.

Gorsa (la) 107.

Gragzignac, Grazignac, 3, 4, 53, 144, 152, Grésignac, ham., comm. de Cherval, cant. de Verteillac.

Guerrel (comba) 127.

Guibertia (la) 100.

Jarrija (la) 118.

Jauvela 133, l38, Jovelle, ham., comm. de Léguillac-de-Cercles et de La Tourblanche.

Jumilac 137, Jumillac, comm. de Charras (Charente).

Launia 49, ? Milonias, comm. de Goûts- Rossignol.

Legulac 57, 58, 59, Léguillac-de-Cercles, comm., cant. de Mareuil, ou ? Leguillac-de-Lauche, comm., cant. de Saint-Astier.

Lemozinaria (la) 29.

Leyla 141, Lisle, comm., cant. de Brantôme.

Lobazac 120, 121, Baza ou le Bazac, comm. de Léguillac-de-Cercles.

Lonc-Maia (la) 66.

Longa (mas) 97.

Luzignac, Lugignach 93, 152, Lusignac, comm., cant. de Verteillac.

Mainadia (la) 40, ? la Meynardie, comm. de Lusignac.

Malboaria (la) 21, Malborie, comm. de Nanteuil-de-Bourzac.

Marol, Maroil 121, 135, 138, Mareuil, ch.-l. de cant., arr. de Nontron.

Mas Bogrev, 93.

Mas Chabrol 54, 99, ? Maine-Chabrol. comm. de Edon (Charente).

Mas Martin 62.

Mateth (lo), 5.

Melia (la) 75, Milhe, com. de Cherval.

Mer (mas de) 8.

Mermes 149.

Monsec 134, comm., cant. de Mareuil.

Montaborle 63, La Chapelle-Montarboulet, ham., comm. de Cercles.

Montagrer 135, Montagrier, ch.-1. de cant., arr. de Ribérac.

Montardit; 135, com, de Grand-Brassac, Goûts-Rossignol.

Nantol 23, Nanteuil-de-Bourzac, comm., cant. de Verteillac.

Narbona 141, Narbonne, comm. de de Saint-Just.

Ocha (borc d’) 59, 86, Loches, comm. de Salles-Lavalette (Charente), ou ? Léguillac-de-Lauche, comm., cant. de Saint-Astier.

Pamparidia (la) 96.

Perer (lo) 20, Poirier, comm. d'Auriac-de-Bouraac.

Peronia (la), 124, Péronie, comm. de Verteillac.

Pojas (la) 90, Hautes-Pouges, comm. de Goûts-Rossignol.

Polvezes (mas) 103, Pouvezey, ham., comm. de Grand-Brassac.

Pomaireda (la) 120.

Porta(la) 76.

Pozeth 49, Pouget, comm. de Goûts-Rossignol.

Puy Chabru 60, 61.

Puy-Rambert 61.

Ramafort 32 Ramefort, ham., comm. de Bouteilles-Saint-Sébastien.

Ribeyra (la) 20, ? Ribeyrias, comm. de Goûts-Rossignol.

Ribayrac 46, Ribérac, ch-l. de cant., arr. de Périgueux.

Robbertencs (aus) 133 ? La Robertie, comm. de Saint-Paul-Lizonne.

Rochas 145, Roches, comm. de Verteillac.

Sen-Bibia 106, Saint-Vivien, comm. de Paussac, cant. de Montagrier.

Sen Just 136,  comm., cant. de Montagrier.

Salzenc (bosc) 60.

Sauzeth (lo) 7.

Seguinia (la) 42.

Sorber (lo) 69.

Tantallac 102, Tenteillac, ham., comm. de Bourg-des-Maisons.

Tor (la) M, 54, La Tour-Blanche, comm., cant. de Verteillac.

Troncha (la) 20.

Tyac 28, comm. de Nanteuil-de-Bourzac.

Valada (la) 73, ham., comm. de Saint-Paul-Lizonne ou de Saint-Pardoulx-de-Mareuil.

Veirines 139.

Viel-Maroil 124, Vieux-Mareuil, comm., cant. de Mareuil.

Vilaina (la) 61, ? Vilenie, comm. de Bourdeilles.

Vircac 146, Puy de Versac, comm. de Champagne-Fontaine.

TABLE DES NOMS DE FAMILLE

Acharn 21.

Ambela 139.

Auchers 144.

Audoiz 136.

Aymars 59.

Barda (La) 92.

Barri 134.

Bernarz 146, 147.

Blancs 115.

Bochiers 106.

Bogre 93.

Bolla 116.

Bos 29.

Bosveizis 110.

Bosc (del) 118.

Botella 147.

Brossa (La) 115.

Bridon, 150, 151.

Brus 130, 145, 147.

Cercle 137.

Chabrol 54

Chaillac 139.

Chapela (La) 65.

Charrasos 5.

Claustras (Las) 111, 145, 150

Cosjans 138.

Emes 146.

Erpella 137.

Especatz 131, 147.

Faure 109.

Faya (La) 110, 111, 114.

Feraut 7.

Flamencs 132.

Folcauz 138, 145.

Font Gombaud 146.

Font Piton 51, 151.

Fonz 35, 37.

Gagnola 113.

Girauz 108, 134, 150, 154.

Girberz 134.

Guillems 132, 140.

Guitarz 146.

Iter 140.

Jaucem 134.

Jauvela 133, 138.

Joanz 7, 152.

Lambert 88, 89.

Laurenz 111.

Maisos 151.

Maleth, Malez 110.

Marehaders 113.

Martin 117.

Mauris 125, 127, 149.

Meifres 145.

Mercers 110.

Mermes 149.

Michels 113.

Milos 136, 137, 140.

Montagrer 135.

Montardit 135.

Narbona 141.

Paes 101.

Porta (La) 137, 151.

Puy 149.

Rainers 114.

Ramafort 32.

Ramasos 148.

Raubaz 17, 19.

Raymonz 140.

Reecols 117.

Ribeyra [La) 100, 109.

Rigauz 136.

Robberz 116.

Rochas 145.

Rosel 111.

Sauniers 116.

Seguis 135.

Siquart 139.

Tor (La) 114.

Tyac 28, 145.

Veirines l39.

Vigers 139.

Vigoros 9.

Vircac 146.

TABLE DES PRÉNOMS

Aimerics Brus 147 ; — Girauz 134 ; — La Porta 137 ; — de Mermes 149 ; — Seguis 135 ; — Vigers 137.

Anrics d'Erpella 137.

Arnauz Audois 136; — de Botella 147 ; - Lambert 89 ; — Las Fonz 35, 37; — Mauris 125, 126, 149 ; — de Ramafort 32 ; — de Rochas 145 ; — de Veirines 139.

Aymars Guitarz 146 ; — de La Barda 92.

Bernarz Meifres 38, 147.

Bertranz Rigauz 136.

Claris de Montagrier 135,

Esteves Bosveizis 110.

Gaufres de Bridon 151 ; — de Las Claustras 150.

Girauz Iter 140: — de Jauvela 138 ; — de la Chapela 65 ; — La Ribeyra 100 ; — Ramasos 146; — Rosel  111; — Siquart 139.

Guillamma 132.

Guillem (ou W.) de Cosjans 138 ; — de Maisos 151 ; — Faure 109 ; — Feraut 7 ; — Folcauz 138, 145; — Gagnola 113 ; — Joanz 149 ; — La Brosa 115 ; — Las Claustras 111 ; — Mauris 126 ; — de Montardit 135 ; — Paes 101 ; — Rainers 114; — Raubat 20 ; — Vigers 139.

Helias Blancs 115; — Bochiers 106 ; — Brus 145 ; — de Cercle 137 ; — Charrassos 5 ; — Flamencs 152 ; — de Font Pito 151 : — Girauz 108, 150, 154 ; — Joanz, 7, 152 ; — La Faya 100;— Lambert 88 ; — La Porta 151 ; Martin 117 ; — Milos 136, 140; — de Narbonna 141 : — del Puy 149 ; — Raubat 17, 19 ; — Raymonz 139; — del Recols 117 ; — Robberz 116 ; — de Vircac 146.

Hugo Bru 136 ; deTyac 145.

Itiers Acharn 21 ; — Auchers 144 ; — Bos 99 ; — de Chaillae 139 ; — de Font Pito 51 ; — de la Tor 1, 130; — Malez 110; — Milos, 134, 137.

Joanz de Las Claustras 149 : — Marchaders 113.

Michels 113.

Odo d'Ambela 139.

Oliviers de La Tor 114.

Peyre (ou P.) Aymars 59; — Bernarz 146 ; — Bolla 116 ; — del Bosc 118 ; — de Bridon 150 ; — Emes 146 ; — d'Erpella 137 ; — Especatz 131, 147; — de Font Pito 151 ; — Girauz 150 ; — Guillems 132, 140 ; — La Brossa 115 ; — La Faya 111, 114 ; — La Ribeira 109 ; — Las Claustras 149; — La Tor 23; — Laurenz 111 ; — Merc rs 110; — de Rochas 145; — Sauniers 110 ; — Vigers 141.

Pons de Narbona 141.

Raymonz Guiberz 139 ; —  de Jauvela 133, 138 ; — de Tyac 28.

Ysabes 115.



[1] Cf. A. Dujarric-Descombes, Le château de la Tour-Blanche, dans le Bulletin de la société historique et archéologique du Périgord, (1908) p. 338-350 et 416-436, et A. de Massougnes, Notes historiques sur quelques fiefs du Périgord, relevant de l’évêché d’Angoulême, id. t. VIII (1881), p. 150-157, 214-216, 364-368.

[2] Ce testament est publié par de Saint-Allais, dans les Pièces justificatives à joindre au Précis historique sur les comtes de Périgord, n° 2, p. 2-4. Itier et son frère Guillaume y sont désignés comme exécuteurs testamentaires d’Hélie, avec B. Chabrol et Robert d’Agonac.

[3] En l’an de l’Incarnation 1249, dit expressément le texte. Il y a lieu de croire que le « style » suivi est celui de la Nativité, donc entre le 26 décembre 1248 et le 6 décembre 1249.

[4] Par exemple les censiers de Clareuil et de Magnac, publiés par C. Chabaneau, Trois chartes limousines concernant le Nontronnais (xiie et xiiie siècles) dans le Bulletin de la Société historique et archéologique du Périgord, t. X (1883) p. 154-165 ; et Le livre des rentes de la Charité de la Pentecôte [de Périgueux], dont j’ai donné des extraits en 1923 dans Lou Bournat, t. VIII, p. 326-330.

[5] Ce mot a d’abord désigné un mode de prestation en nature [pains], plus retard réduite en deniers, et assimilée au cens. Cf. Ragueau et de Laurière, Glossaire du droit français, ed. de Niort, 1882, p. 354-355, et J. Maubourguet, Le cartulaire de l’abbaye de Cadouin, Cahors, 1926, p. XXX.

[6] En 1296, Hélie Vigouroux, damoiseau, fait hommage du fief de Bernadenc, sur Saint-Astier et Montagrier, au comte de Périgord. (Recherche sur la noblesse du Périgord, 1890, p. 75.)

[7] Par exemple un faix de torches (fallas) à La Faye [55]. Nous trouvons aussi des foiacols [68] sur la nature desquels nous n’avons rien pu découvrir.

[8] Cf. G. Guillaumie, Contribution à l’étude du glossaire périgourdin. Paris, 1927, in-8°, p. 13-

[9] Une fois gz dans Gragzignac 4.

[10] De Gourgues, Dictionnaire topographique de la Dordogne.

[11] Cf. G. Guillaumie, op. cit., p. 27 et carte n° 6. Bibia a donné le nom de personne actuel Bibie, Bibié.

[12] Von Bertoldi, Una voce moritura, dans la Revue de linguistique romane, t. I ; (1925), p. 237-261.

[13] Ce nom est conservé dans le toponyme Saint-Martin-Fressengeas (Dordogne)

[14] Fin de la 1ere peau.

[15] Fin de la 2e peau.

[16] Pour fraissenja.

[17] Pour sirvenz.

[18] Fin de la 3e peau.

[19] Cancellé.

[20] Cancellé.

[21] Cancellé.

[22] Cancellés.

<<Retour