<<Retour

Transcription de deux actes relatifs au capitaine Ramonet de Sort, successeur de Bertucat d'Albret.

(Auteur : M. Claude-Henri Piraud, novembre 2020)

 

Remarque préliminaire : Le premier de ces actes (1385) est à rapprocher, pour la langue, d’un acte de 1388, où intervient Chopin (alias Seguin) de Badefol, autre routier (publié in G. Saige et le comte de Dienne, Documents relatifs à la vicomté de Carlat, Monaco 1900, t. 1, p. 298-301).

 

Acte N° 1 :

Enseguen se las causas arcordadas entre Mossen lo comte d’Armagnac et de Comenge d’une part, et Ramonet de Sort d’autra part, per mieh lasquoals causas lodit Ramonet de Sort den voiar et delivrar las places et fortalessas de ius escriutas, lasquoals son :

Premerament, lodit Ramonet prometra, jurara et metra en ferm per si et per totas sas gens et fara jurar a sos companhs que el voiara las fortalessas dessus ditas et fara vojar et delivrar audit mossen lo comte o a son certan mandamen, sens degun frau ne engan de totas manieyras de gens // de la hobediensa deu rey d’Anglaterra, et metra en segur per si et per totz aquels que so a present ne y seran quand delivrara lasditas places ; que en aquelas no layssaran aucunas minas ne autres causas per que de jours ne de noeytz els puesco repenre lasditas fortalessas, o alcuna d’aquelas si no aquelas que hom y be publicament. Et si deguna ni avia, el la fara monstrar a mondit seignour lo comte o a sos deputatz afi que le lo loc no pogos esser repres per ladita causa ; et per so que aquesta causa sie plus ferma lodit Ramonet, si cum dit es, affermara et fara fermar a totas sas gens per lor segrament et prometra que un certan viatge que modit seignour vol far o far far, loqual es mot honorable a monseignor et als companhs que y anaran et de grand profieh, lodit Ramonet ab sas ditas gens iran ; et mondit seignour declarara audit Ramonet lodit viatge qual es quant sera loc mas perso que mondit seigneur et a tota la compaignia poyra tornar // en grand dampnage, no la ausat declarar ni dire.

Item, prometra, jurara et metra en ferm et en segur comme dessus lodit Ramonet que apres lasditas voias et delivranses de las ditas places de tot un an enseguen, el ni home de sasditas gens no fara guerre ni donaran ni procuran aucun damnatge à degun dels pais ne gens que contrebuissan en lasditas voias en deguna maneira ; (et otra los qui voldran anar en las companhias de Ramonet et del Chopi, prometran et juraran tenir las promessas et covenensas que losditz Ramonet et Chopi prometran en l’acord de la voia de lors plassas que tenon. F° 66) exceptat que si tant era que lo rey d’Angleterra o son loctenent general hoszei anen sus losditz pais lo maudave, protesta lodit Ramonet que en lor compania el puesca anar luy et sas gens, el cas que per lo rey d’Angleterra o per son loctenent lhi fos comandat et lors personas y fossen et autrement no ; et si cavalguen lodit Ramonet en la compagie del rey o de son loctenent penria ab las gens de sa compaignia aucuna fortalessa, prometra et jurara lodit Ramonet per si et per totas sas gens que encontenent que lo loctenent o el rey partirian de las marchas // ont la fortalessa sera, el layssara et faira layssar et delivrar ses degun barat ne engien ladita fortalesse que presa auria tota quittia.

Item, si avenia que lodit loctenent o sas gens ensems ab las gens deudit Ramonet o sens aquelas prendian deguna fortalessa sus los pais que lodit Ramonet assegura per miech lo present tractat de lasditas voias, que lodit Ramonet non serquara ne procurara que ladita fortalessa li sia baillada mas ho desturbara a tot son poder cum baillada no sia a luy ni a sas gens ; et e aquel cas que conviendra que per forssa et comandament de sobiran, el e sas gens la presesso ho autrament messes vers luy, lodit Ramonet promet et met en segur aldit mossen lo comte que d’aqui en foras, tant cum durara la suffra dessus dita, no portara dampnatge, el ne sas gens, als pais per luy asseguratz.

Item, prometra et metra en segur lodit capitaini Ramonet de Sort, per si et per sas gens, que el ni sas gens no portaran // aucun dampnatge als pais d’Alvergne, ne de las montagnes d’Auvergne, ne de las seneschaucées de Belcaire, de Carcassona, de Tholosa, de Rouergue ne de Quercin, ne forteressa ne plassa forta ; no y combatran ne penran ne occuparan per escala ne autrement, de jour ne de nueig, d’aissi al temps de la voia de jus criute.

Item, seran mes jutges, de la part de mondit seignour lo comte et deldit Ramonet, par ausir las quereles et damnages, faih despux que lodit monseignour pres lo gouvern de la capitanairia, ensa dels Angles als Frances et dels Frances als Angles, loquoals auran plein poder, los Frances per mondit seignour et los Angles per lodit capitaini et per totas sas gens, de conoysser, declarar, jutyar et ordenar, ausidas las partidas, de totas querelas et debatz que sera entre las gens de la una partida et de l’autre, et so que els auran ordenat et jutyat, mondit seignour fara tener per la part dels Frances dels pais dessusditz, et lodit Ramonet per la part dels Angles de sa compania. Et entra que ladita ordensa et declaration sia facha per losditz jutges, degun /// home no sera si hardit de levar aucuna merca ne donar aucun dampnatge d’una part ne d’autre, et en aquel cas que y auria aucunas querellas de que los jutges no fosso en acors de jutyar, que mondit seignour lo comte et lodit Ramonet las deio ausir et ordenar so que lor ne semblera.

Item, que si advenia, que a Dieu no plassia, que aucuns inconveniens o dampnatges contra la tenor del present acors fosso donatz de la una partida a l’autra, que per so lo tractat tant de las voias quand de las sueffras no de deia ne puesca entrerompre, mas que losditz jutges o fasso tornar au prumer et degut estat ; et, el cas que s’en poguesson acordar, que mondit seignour et lodit Ramonet en deio ordenar et far a degut estat.

Item, am las conditios dessus ditas et ab las autras que s’enseguo apres, mondit seignour lo comte deu donar et paguar aldit Ramonet la somme de detz et nau milla francs d’aur ; et quant lodit Ramonet penra // ladita soma o la una partida, el baylara a mondit seignour sufficiens hostages per acomplir las causas dessus ditas.

Item, es accordat enter mondit seignour et lodit Ramonet que lodit Ramonet deu voiar encontenent totas sas plassas exeptat las de ius escrichas per la somma de cinq milla franx, am las conditios dessus ditas.

Item, es acordat que de las fortalesses que lodit Ramonet deu voiar encontenent, el no puesca ni deia penra degun patu per aquel apres las voias d’aquels de las gens dels pais que los lor donavo a causa d’aquel las fortalessas, mas seran d’aqui avant totz quitis tant servit tant paguat.

(Doat 193, f° 29-32, sans date, mais peu postérieur au 27 octobre 1385 : le comte d'Armagnac et de Comminges, capitaine général sur le fait de la guerre ès pays de Languedoc et de Guienne, le 27 octobre 1385  Doat 202, f° 224)

 


Acte N° 2 :

 

Seq se lo tractat et acord fach entre lo tres noble et poissant princip mossen Bernard, per la gracia de Dieu comte d’Armagnac, d’una part, et lo noble Ramonet de Sort, capitani d’una routa de gens d’armes de la obediensa del rey d’Angleterre, d’autra part.

Primierament sus so que lodit Ramonet preten que lo loc de Castel culhier [1] luy aperté a causa de sa molher et demande en nom d’ela aquel esse a luy bailat ; mondit senhor lo comte li promet per las presens de procurar // et processar a son poder per devers lo rey son senhor et devers son conselh cum lodit loc li sia redut et bailat.

Item, que, cum mossen lo comte d’Armagnac et de Comenge, que Diu perdo, aques donat atdit Ramonet lo loc de Gordo [2] et las gens et officiers del rey de France lo li avian ostat de fait sens causa rasonable, et demande lodit Ramonet lo dit loc a luy esser redut et restituit ad aver et tener per la forma que donnat luy era estat ; li promet lodit mossen lo conte comme dessus qu’el percassara a son poder am lo rey son senhor  e am las gens de son conselh cum lodit loc li sia redut et restituit.

Item, sus so que lodit Ramonet demanda que mond. senhor lo comte li fassa bailar lo loc de Belmon [3] et son poder en Sarladés et lo loc de Casal [4] am son poder, a lui apartenen come heritier de mossen Bertutzat de Lebret [5], al qual lo princip de Galles los avia donnats et lo rey Richard d’Englaterra los l’avia confermats, et losquals las gens del rey de Fransa li an de fait ostats et teno de present ; mondit senhor lo comte promet comme dessus de percassara a son poder am lo rey et son conselh cum losdits loscs et lor poders li sian restituits.

Item, sus so que lodit Ramonét demanda a mondit senhor lo comte que li fassa donar al rey de Fransa // lo loc de Molieras [6] et son poder en Sarladés, loqual es de petita valor ; mondit senhor lo comte li promet comme dessus en los autres articles precedens.

Item, sus so que lodit Ramonét demanda que mondit senhor lo comte li fassa may donnar lo loc de Castilhonés [7], loqual lodit Ramonet té en sa garda et es de la obediensa del rey d’Angleterra ; mondit senhor lo comte li promet de far a son poder cum en los autres articles precedens es contengut.

Item, susoque demanda may lodit Ramonét a mondit senhor lo comte li fassa donar al rey son senhor lo dretz que a en los loscs d’Aissuac [8] et de Rocapinha [9], ab son poder, losquals lodit Ramonet té en garde et so de la obediensa del rey d’Angleterra ; lodit mossen lo comte promet percassar a son poder cum ladita donatio li sia facta.

Item, sus so que lodit Ramonét demanda que lodit monsenhor lo comté li fassa fa donatio al rey son senhor de totas donatios de bés confiscats o autres que lo rey d’Anglaterra a donats aldit Ramonét en los locs dessusdits et en lours poders ; mondit senhor lo comte promet que el volontiers percassara a son poder am lo rey cum aquo se // fassa, empero et dobta que no se puesca ben far quar lo rey son senhor preten que lo rey d’Englaterra non pot ni deu ren confiscar en lo dugat de Guiana, attendut l’appel, ni aitanpauc non pot donnar so del autruy.

Item, sus so que lodit Ramonét demanda attendut lo bon voler qu’el a devers mondit senhor lo comte de far a luy plase et servici, mondit senhor lo comte li donne qualque retenua de gens o autremen li fassa qualque ordenensa de que puesca mentener partida de son estat quar de tot en tot et s’en remet a son voler ; mondit senhor lo comté li promet que fait que lodit Ramonet aura so que li a promés et es iots contengut que cumque et aya carga del Rey o de son loctenen en Lengadoc o et dugat de Guiana et l’en fara si bona part qu’el en deura esse content.

Item, quand a la perdonansa que demanda lodit Ramonet que mondit senhor lo comte li aia del rey per se, et per sas gens que volran segre sa via, de tots crims per els comés, sian per rompemen de treves o autramen ; mondit senhor lo comté li promet que et la li aura del rey o el que na lo poder la li autriara fatgs que Ramonet aia so que es apres contengut. //

Et lodit Ramonet, vistas et attendudas las causas dessus contengudas per lodit monseignor lo comté a lui promessas en la forma que dessus es dit, a promés et promet per las presens en sa bona fé et iost lo sagrament ius contengut ald. monsenhor lo comté de venir per sa ma, entre si et lo quinze iour a prop St Johan Baptista propda venen, sens tot si et sens tot frau et mal engin, et metre se et tots sos locs propris et los lox de sa molher et los autres dessus nonnats am los poders qu’el te presentament en sa garda a lo obediensa del rey de Fransa, de tot en tot en la forma et manieira que lod. monsenhor lo comte et lo senhor de Lebret y son, et esse tots los temps de sa vida bon et leial francés et procurar a tot son poder lo bé et la honor del rey de Fransa et de son realme, et evitar lo damnatge. Totasuets, si cas s’en devenia que entre si et lod. quinze iors apropi St Johan Baptista propda venens, vengues en Guiana un fils del rey d’Engleterra, o un son parent o un capitani per luy et amenava am se mil hommes d’armes, d’Engles d’Engleterra, et tenia los camps, que non trouvés homme de la part des Francés que lo combatés, en aquel cas rete lodit Ramonet que et demore en l’estat que // es de present, et que lo present tractat et accord sia per non re, mas si lodit cas non ven, et promet, aras per alauets et alauets per aras, tot otra de vener et metre se, sos lox et aquels de sa molher et autres dessusd. en la obediensa deu rey de Fransa et autrement comme dessus es dit. Lasquals causas desusd. en la forma que dessus es contengut, losd. mossen lo comte et Ramonet an promes et iurat en lor bona fé et sobre los Sans Evangelis de Nostre Senhor et prometen per tenor de la presens, tener, complir et observar de pong en pong cascun tant quant a luy aparte et non far ni venir al contra en deguna maniera del mon. En testimoni de laqual causa foron faits del present accordi dos rolles d’une tenor, l’un sagelat del sagel deldit monseignor lo comte et l’autre del sagel deldit Ramonet. Escriut en loc de Parisot, lo vingt et sieys iour de may, l’an de Nostre Senhor mil quatre cens et sieys, presens los nobles mossen Guillamot de Solages, senhor de Tholet, mossen Amalric de Seveyrac, senhor de Belcayre, cavaliers, Peire Valeta, senhor de Parisot, Arnaud de Fumel, senhor de Monsegur et de Roquacam, et Guiraud del Luc, aperat Gironet. (Doat 211, f° 50-52, 26 mai 1406)

Traité passé, le 26 mai 1406, entre Bernard, comte d’Armagnac, et Ramonet de Sort, capitaine d’une « route » de gens d’armes pour le roi d’Angleterre. Le comte promet de faire tout son possible pour que la couronne de France lui rende Castelculier, château de sa femme, le lieu de Gourdon que feu le comte d’Armagnac et de Comminges lui avait donné (1388), et ceux de Beaumont et de Cazals, avec leurs pouvoirs, à lui revenant comme héritier de Bertucat d’Albret à qui Richard II les avaient confirmés (1383), tous lieux que les gens du roi lui avaient ôtés ; lui donne le lieu de Molières, avec son pouvoir, ainsi que ceux de Castillonnès, d’Aissuac et de Roquépine, lieux qu’il tient pour le roi d’Angleterre ; lui confirme les biens confisqués et à lui attribués par le roi d’Angleterre, cela le comte en doute fort ; lui donne quelque charge militaire lui permettant de soutenir son état, et lui obtienne des lettres de rémission. Moyennant quoi et sauf si d’ici six semaines un parti de mille Anglais se présentait en Guyenne sans opposition des Français, il promet de se mettre, lui et les lieux qu’il tient, sous l’obéissance du roi de France et d’être loyal Français, à l’exemple du comte d’Armagnac et du sire d’Albret. (BnF, Doat 211, f° 50-52)

<<Retour



[1]              Castelculier, cne Lot et Garonne

[2]              Gourdon, c l arr. Lot (en 1388, le comte d'Armagnac avait abandonné la seigneurie de Gourdon à Raymond de Sort (qui était passé à son service) pour s'attacher sa fidélité).

[3]              Beaumont, bastide « anglaise », cne Dordogne (au mois d'août 1370, Charles V disposa de la seigneurie de Beaumont en faveur de Bertucat d'Albret ; Kervyn t 24).

[4]              Cazals, bastide « anglaise », c l de canton, Lot (1383, Bertucat d'Albret, revenu dans le camp du roi d'Angleterre, se voit donner par ce dernier, à perpétuité, les places de Montfaucon et de Cazals).

[5]              Bertucat d’Albret : In the 1380s and early 1390s Bertucat's nephew and designated heir, Ramonet de Sort, also from Gascony, consolidated his power base in the upland ... taking command over of Bertucat’s lieutenants, captains like Noli Barbe, … Bernard Doat, the bourcs of Albret and Garlanx and the bourc Camus. (Medieval mercenaries : The great companies, Kenneth Alan Fowler, 2001

[6]              Molières, bastide « anglaise » (1278), cne cant du Buisson de Cadouin, Dordogne

[7]              Castillonnès, bastide « alphonsine » (1259), c l canton Lot et Garonne

[8]              Aissuac : Aillac ??? Issigeac, Cahuzac ???

[9]              Roquépine, bastide « anglaise » (1283), en Sainte-Radegonde, canton d’Issigeac, Dordogne